DRAMATÚRGIA: Jordi Galceran
DIRECCIÓ: Jordi Casanovas
REPARTIMENT:
Roser Blanch BERTA
Carles Canut JAUME
Clara Cols SÍLVIA
Pablo Lammers MANEL
Sergio Matamala GORKA
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Blanca Caminal
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Marina Fita
REGIDORIA: Blanca Caminal
ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa i Eli Pérez
VESTUARI: Albert Pascual
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ i CAP TÈCNIC: Rubèn Taltavull
IMATGE CARTELL: Patrícia Santos
IMATGE DOSSIER: Roser Blanch
PRODUCCIÓ: FlyHard Produccions SL.
Amb el suport de: Temporada Alta, Festival de tardor de Catalunya – Girona – Salt i ICIC Institut Català de les Industries Culturals
Col·laboren: Focus, Ajuntament de Gavà, Espai Maragall, Señor i Gramona.
Agraïments: Euskal Etxea, Nuritxu Garcia i Manel Clemente
Durada aproximada de l’espectacle: 90 MINUTS
NOVEMBRE 2011
Terroristes que neixen estrellats
urundanga és una comèdia que, malgrat l’element terrorista, resulta força més amable. No és convenient desvetllar gaires coses de la peça, si no és que es vol aniquilar la gran part de l’atractiu. No és una gran obra de teatre, ni tampoc ho pretén. Més aviat és una comèdia ben construïda, amb girs argumentals que delaten a les clares l’autoria de Jordi Galceran i una direcció recognoscible de Jordi Casanovas, força atent al ritme, un element indispensable, i amb una visió global que homogeneïtza una peça que compta amb tots els elements per esdevenir un clàssic en el repertori de grups joves amateurs. No perquè sigui senzilla d’interpretar, que no ho és, perquè requereix un treball notable de conjunt, sinó perquè és molt llaminera. Segurament, aquest Burundanga –denominació colombiana d’una droga anomenada escopolamina, que en la peça té un paper crucial malgrat que s’administra en dosis realment letals– esdevindrà un èxit d’aquells que a Barcelona provocarà que alguna productora potent s’hi fixi i la vulgui exhibir en algun dels seus espais, com ha passat amb altres produccions.
El treball dels intèrprets, la majoria, tret de Carles Canut, membres de la companyia Flyhard, de Jordi Casanovas, és correcte. Roser Blanch és Berta, una jove que es troba en un atzucac, ja que ha quedat embarassada del xicot, del qual descobreix massa tard que és un terrorista. Clara Cols és la Sílvia, la companya de pis de la Berta, un prototip, una estudiant de farmàcia repel·lent amb un comportament semblant al de James Cagney a la magistral comèdia Un, dos, tres (Billy Wilder, 1961), amb petar de dits autoritari inclòs. Blanch i Cols, acostumades a treballar juntes, tenen un nivell de compenetració que afavoreix l’obra. S’hi afegeixen Pablo Lammers, en Manel, el xicot de la Berta, discret, amb uns quants problemes de dicció, i Sergio Matamala, que és Gorka, l’amic d’en Manel. Habitualment actua en castellà i Burundanga no és cap excepció. Es dóna la circumstància que encaixa amb el seu personatge. Hi manca encara Carles Canut, que aporta experiència i solidesa, contrapunt còmic que ho arrodoneix tot plegat segellant la fi d’ETA. En definitiva, un bon entreteniment.
Un relat amb fe d´etarres
BURUNDANGA
Text: Jordi Galceran. Direcció: Jordi Casanovas. Intèrprets: Roser Blanch, Carles Canut, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala. Escenografia: Sebastià Brosa i Eli Pérez . Ajudant de direcció i regidoria: Blanca Caminal. Vestuari: Albert Pascual. Producció executiva: Marina Fita. Producció FlyHard Produccions SL D Dia: 23 de novembre. Festival temporada Alta. ????
uan ETA va anunciar que deixava la violència, fa un mes, una bona colla de polítics, periodistes i analistes es van afanyar a dir: “ara el que importa és el relat”. Ras i curt: qui decidirà què passa a la posteritat. No és agosarat aventurar que el relat oficial parlarà de la col·laboració amb França, del treball policial o del terrorisme islàmic que va eclipsar ETA i que, amb el temps, la banda es va acabar fonent.
El que potser no explicaran els llibres d’història és que, força abans del famós 20 d’octubre, els humoristes bascos van ser dels primers a posar el cascavell al gat. Programes com Vaya Semanita han radiografiat amb humor la quotidianitat de la violència i han posat sobre la taula les dificultats de qui es dedica a la lluita armada però ha de passar pel súper abans de dinar.
Un dels reis de la dramatúrgia catalana, Jordi Galceran, segueix l’estela dels guionistes del programa d’ETB per crear la seva versió oficiosa del final d’ETA, Burundanga, la comèdia que ha portat al Festival Temporada Alta.
Tot arrenca amb dues noies, la Berta i la Sílvia, que davant de l’embaràs de la primera es pregunten si es pot tenir un fill amb algú de qui no et refies. Recorren a una droga amb nom de rumba, la burundanga, que fa dir la veritat a qui la pren i els permetrà interrogar sense entrebancs el pare de la criatura, en Manel. Per error, però, descobreixen que és un etarra en ple segrest. A partir d’aquí, el muntatge dirigit per Jordi Casanovas va in crescendo. I ho fa per l’entrada en escena de Carles Canut -l’han de detenir per robar escenes!-, ben recolzada per la còmica Clara Cols i l’entranyable Sergio Matamala, el cervell més passerell d’ETA; però sobretot, per l’agilitat del text de Galceran, brillant, com sempre. Ja ho diuen els inquil·lins de les tertúlies: ara el que importa és el relat. I si s’escriu amb la lucidesa d’un text de Galceran, millor.
