GAZOLINE versió 2011 disponible per descarregar
Cinc joves de vint anys viuen en la precarietat que ofereix un dels barris de la Banlieu parisina. Cansats de ser ignorats, avui, un d’ells, té prevista una acció, cremar un cotxe amb gasolina. Una trobada i una espera que els permet descobrir qui són ells mateixos i sobretot qui és el nostre protagonista, un xulesc i, a vegades, patétic MARCEL.
La Ruïna 2011
Nova versió actualitzada de LA RUÏNA. La podeu descarregar des d’aquí mateix:
Vam estrenar l’obra a principis del 2008 i va acabar fent temporada a La Villarroel el setembre del mateix any. Després de vora quatre anys, tenia ganes d’actualitzar algunes cosetes del text amb tot el que ha anat succeïnt a nivell econòmic i, sobretot, eliminant alsguns fragments que quedaven desfasats i massa depenents de l’època en la que la vam muntar. Crec que ha quedat un text més rodó i intemporal que permet nous muntatge a partir d’ara. Espero que us agradi la lectura.
SINOPSI
La Ruïna és el dia en què ens quedarem sense res. És la Sílvia que confia en l’èxit del seu nou projecte artístic. És el Toni que depèn de la seva poc estimada feina per pagar una vida conjunta amb la Sílvia. És la Laura que beu whisky per portar la contrària al seu marit. És l’Abel que ha invertit en una constructora. Si el sector immobiliari s’ensorra, si el marit t’abandona, si la feina s’acaba o el projecte es frustra, aquesta serà la seva ruïna i també la nostra. Ha passat. És avui. És La Ruïna.
La Ruïna és una comèdia protagonitzada per personatges que afronten un daltabaix econòmic de maneres molt diferents. El contrast entre les seves preocupacions, entre les seves reaccions i els seus sentiments construeixen una història tan simple com fantàstica. Tota una sèrie de successos realment inesperats els portaran a extrems emocionals, des del riure fins al plor, que els obligarà a descobrir-se i a despullar-se interiorment. Potser només quan ens passen coses extraordinàries, som capaços de fer un nou pas per entendre’ns més a nosaltres mateixos.
FITXA ARTÍSTICA de l’estrena l’any 2008.
Text i direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Roser Blanch, Clara Cols, Borja Espinosa, Mireia Fernández, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas.
UNA HISTÒRIA CATALANA rep el Premi Butaca al millor text 2011
25/11/2011, 13:07
Filed under:
premis ‘Agost’, ‘Coses que dèiem avui’ y ‘Nit de Sant Joan’ se llevan los Premis Butaca
Julio Manrique, Pere Arquillué, Anna Lizaran, Jordi Casanovas, Cesc Gelabert y Manu Guix també han sido los galardonados
Barcelona (ACN) .- Los montajes Agost, Coses que dèiem avui, Geronimo Stilton y Nit de Sant Joan han ganado tres galardones cada uno en la XVII Edición de los Premis Butaca de Teatro de Catalunya.
Los premios al mejor actor y actriz han sido para Pere Arquillué y Rosa Lizaran, y Julio Manrique ha recogido el galardón a la mejor dirección. Manu Guix ha resultado ganador en la categoría de mejor composición musical para Geronimo Stilton, Jordi Casanovas ha ganado el Butaca al mejor texto por Una Història Catalana y la compañía de Cesc Gelabert, el premio al mejor espectáculo por Belmonte. Como ya se había anunciado, el galardón honorífico de esta decimoséptima edición ha recaído en el fotógrafo de escena Ros Ribas.
El montaje del TNC de Agost ha sido reconocido con tres de los seis premios a los que optaba: como mejor montaje, mejor actriz, para Anna Lizaran, y mejor escenografía, para Max Glaenzel. La obra Coses que dèiem avui, de la Becket, también estaba nominada en seis categorías y ha sido reconocida con tres sillones: mejor montaje de pequeño formato, mejor dirección, para Julio Manrique, y mejor actor de reparto, para Oriol Guinart.
También han conseguido tres galardones dos producciones musicales. Por una parte, Geronimo Stilton, de Grup 62 y Focus, se impuso en las categorías de mejor espectáculo musical, mejor composición musical, de Manu Guix, y mejor caracterización, de Toni Santos. Por otra parte, Nit de Sant Joan, de Arteria Paral·lel y Dagoll Dagom, se ha llevado los Butaca por el mejor actor musical, Jordi Llordella, mejor actriz musical, Annabel Totusaus, y mejor vestuario, de Montse Amenós e Isidre Prunés.
Además, Pere Arquillué se ha llevado el Butaca al mejor actor por Primer Amor, de Bitó Producciones, y Victòria Pagès ha recogido el galardón como mejor actriz de reparto por Truca un inspector. La Butaca al mejor texto ha sido para Jordi Casanovas, autor de Una Història Catalana, y Albert Faura ha llevado el galardón de mejor iluminación por Pluja constant.
En cuanto a las otras categorías relativas a mejores espectáculos, Operetta ha sido reconocido como mejor espectáculo familiar, y en Otros Disciplinas el premio ha recaído en Sagarra dit per Rosa Maria Sardà. La Butaca a la mejor producción del estado se ha otorgado al montaje de danza Autorretrato, de María Pagés, y Persona, Marilyn, de Krystian Lupa, ha ganado como mejor espectáculo extranjero.
En danza, el premio al mejor espectáculo ha sido para la coreografía Belmonte, de la compañía Gelabert-Azzopardi. Como ya se había anunciado, el galardón honorífico de esta decimoséptima edición ha recaído en el fotógrafo de escena Ros Ribas, en reconocimiento por su trayectoria artística.
El acto, al que asistieron unas 500 personas, ha arrancado con la adaptación del conocido tema Comedy Tonight del musical Golfus de Roma con una letra retocada para esta ocasión, interpretada por los presentadores, Gloria Cid y Toni Martín, acompañados de Ivan Labanda.
Crònica del “A vegades em sembla que et veig” al Festival Temporada Alta.
Cultura
Us estaven veient
Jordi Casanovas, a l’estació de Girona, observant i escrivint. Foto: LL. SERRAT.
Potser en més d’una ocasió, badant, us heu trobat observant la gent i fent càbales, fantasiejant sobre qui deu ser, quina vida porta, cap a on deu anar o què deu pensar en aquell moment la persona que esteu mirant. Potser no arribeu ni tan sols a aquest estadi i us quedeu en una inspecció ocular superficial. Ara intenteu imaginar-vos havent d’escriure tot allò que us passa pel magí o la descripció de qui està dins el vostre camp visual. Aleshores afegiu-hi quatre pantalles en què surt projectada, a temps real, la translació literària de tot allò que esteu pensant en aquell precís moment.
L’experiència A vegades em sembla que et veig, ideada i dirigida per l’argentí Mariano Pensotti, es basa en la capacitat d’observar i de fabular sobre la realitat de quatre escriptors, en les reaccions del públic –l’observat i el de l’entorn– i en la interactivitat o no d’aquest amb l’entorn o l’escriptor, a través de la pantalla. Va ser interessant comprovar com la ficció que brollava de l’imaginari dels dramaturgs Marta Buchaca, Jordi Casanovas i Ferran Joanmiquel, i de l’escriptor Josep Maria Fonalleras, era capaç de transformar la realitat. Va ser encara més interessant comprovar com afrontaven cadascun d’ells l’experiència, comparar a temps real la gran diferència d’estils en l’escriptura, també la diferència de temàtiques, i va ser divertit viure situacions algunes còmiques, i d’altres, sorprenents. Vaig seguir l’experiment en dos dels tres escenaris en què es va desenvolupar: divendres passat al vespre a l’estació d’Adif a Girona, i dissabte al matí al mercat del Lleó. La tercera va ser el local de nit Platea, on potser la sessió es va programar massa aviat i la minsa afluència de gent no va permetre gaires floritures.
Jordi Casanovas i Ferran Joanmiquel eren els més àgils escrivint. Llegint-los, quedava clar que tots dos són d’una generació eminentment audiovisual. De fet, l’escriptura de Casanovas és, com en les seves obres, una mena de videojoc literari, en què gairebé es tracta de superar pantalles, en aquest cas, situacions. El prolífic autor, en una pensada a l’estil Orson Welles i La guerra dels mons, es va empescar divendres un atac biològic a l’estació de Girona. Anava escrivint missatges apocalíptics que es projectaven a la pantalla i elucubracions sobre qui podria estar infectat amb el virus i qui no. Ciutadans aparentment inofensius es convertien en ”terroristes independentistes”. Casanovas domina el llenguatge audiovisual i, de tant en tant, deixava la pantalla tota fosca, a tall de silenci dramàtic, per recomençar escrivint l’hora amb quatre dígits i el lloc.
A l’estació, els escriptors tenien la matèria primera de les seves fabulacions a la vista durant uns minuts, fins que els passatgers embarcaven al tren. Al mercat de la plaça del Lleó, tot era molt més dinàmic. La gent anava per feina, no s’entretenia gaire amb les pantalles, malgrat que n’hi havia que sí que ho van fer. Els escriptors van intentar provocar accions del públic i, en alguns casos, ho van aconseguir. Com Buchaca, que va descobrir o va propiciar una història d’amor entre dependents de parades contigües des de la talaia on la va situar el festival. Buchaca es va centrar força en les relacions personals, en temes íntims, però també va convertir en pispes unes quantes clientes del mercat, recurs que Joanmiquel també va utilitzar en algun moment. Fonalleras era, lògicament, qui tenia el discurs més elaborat, fent-s’ho venir bé per inserir citacions de Flaubert, Woody Allen o versos de, per exemple, Estellés. També era qui gastava la ironia més fina i, en clau de broma i pel coneixement del terreny, va revelar en públic la condició de sàtir d’un bon amic de ”cabell esbullat”.
Un molt bon exercici per a un dramaturg o escriptor, però difícil de seguir per al públic.
UN SUEÑO CHINO seleccionada pel Programa de Desarrollo de Dramaturgias Actuales del INAEM.
UN SUEÑO CHINO, un projecte de text teatral de Jordi Casanovas, ha estat becat pel Programa de Desarrollo de Dramaturgias Actuales del INAEM impulsat pel mateix Ministeri i per la Muestra de Teatro español de autores contemporàneos.
Harry Coleman es un viejo detective de la policía local. Harry se retiró hace unos años. Se hizo famoso hace unas décadas al cazar a dos de los más peligrosos asesinos en serie de la historia, “Red Skin” Douglas y Rodrigo Tavares. Tiene un don. Cada vez que consigue emocionar a la persona con quien habla, puede leer su mente. Así consiguió desenmascarar a los dos asesinos. Pero es un rumor. Nadie sabe cómo lo hizo. Sólo él, su mujer y algún compañero. A sus más de sesenta años, ve como su mujer, Sally, está muy enferma. Sally padece una extraña enfermedad que parece incurable. Sally se ha recluido en sus pensamientos y es imposible saber què piensa. Ella se muestra callada ante Harry. Ella hace años que es capaz de controlar sus emociones. Harry no puede emocionarla. Harry no puede leer su mente. Sally, mientras tanto, se muere.
Nominacions als Premis Butaca 2011
13/10/2011, 12:17
Filed under:
premis UNA HISTÒRIA CATALANA i SOPAR AMB BATALLA han estat nominats a millor text en la XVII edició dels Premis Butaca 2011. Entre els nominats a les diferents categories també hi trobem Andrés Herrera com a millor actor principal per la seva interpretació a UNA HISTÒRIA CATALANA. Les votacions s’iniciaran el 14 d’octubre després de la roda de premsa de presentació dels premis d’enguany. L’entrega de premis es farà el 22 de novembre al Teatre Lliure de Montjuïch.
És una satisfacció poder compartir aquestes dues nominacions amb les actrius i actors de UNA HISTÒRIA CATALANA i SOPAR AMB BATALLA que van fer possible aquests muntatges, aportant, dubtant, entusiasmant-se amb cada una de les escenes i rèpliques.
KUINA KATALANA I per descarregar.
Ja està disponible a la web de Jordi Casanovas l’obra KUINA KATALANA I en la seva versió en català per tots aquells que desitgin baixar-se-la i llegir-la en format PDF.
Sinopsi:
Anna Sallent s’ha vist obligada a traslladar la seva vida a un poble de la costa. El seu pare va morir fa poc i la seva mare ha decidit que es traslladin a la casa dels avis. Ara haurà de començar una nova vida a la únia escola universitària que hi ha a la comarca, una escola d’hosteleria. Però l’Anna no té pràcticament cap idea de cuina. Només si troba el recolzament d’algú podrà sortir-se’n de la rebuda hostil que li ofereixen els alumnes de l’escola.
PERSONATGES
ANNA Sallent – Noia d’uns vint anys.
MARTA Montgròs – Noia d’uns vint anys.
JOAN Andreu – Noi d’uns vint anys.
MIA Serrat – Noia d’uns vint anys.
Adrià MEDINA – Home d’uns quaranta anys.
Frau MÜLLER – Dona d’uns quaranta-cinc anys.
Sra. SARDÀ - Dona d’uns seixanta-cinc anys.
Narradors, contrincants, públic i altres.
KUINA KATALANA I forma part de la trilogia KUINA KATALANA ambientades, respectivament, als anys 80, 90 i 2000.
Final de temporada espatarrant
S’acaba el mes de juny i amb aquest la intensa temporada teatral que he tingut la sort de poder viure. Va començar amb una estrena sonada, de fet una doble estrena, la de UN HOME AMB ULLERES DE PASTA, que el passat dilluns va rebre el premi a la millor obra 2011 als Premis Time Out i la de la SALAFlyHard que, amb ja nou mesos d’existència, s’ha consolidat com un teatre de referència pels amants dels muntatges contemporanis i de petit format a la ciutat de Barcelona. Després va venir SOPAR AMB BATALLA, que vam reestrenar al Versus Teatre amb una acollida boníssima per aquesta jove companyia que s’ndinsaven per primer cop en un muntatge professional. Al gener vaig tenir el plaer de poder estrenar el debut en la dramatúrgia de l’Alberto Ramos a ELS ÚLTIMS DIES DE CLARK K. que va rebre una acollida molt gran per part del públic de la SALAFlyHard superant totes les espectatives. I també en aquelles dates vaig participar a l’estrena de YES WE SPAIN, el primer muntatge teatral de Carlos Latre. M’hi vaig incorpora per fer una adaptació en el guió i per treballar la part més teatral del muntatge on hi mostra una bona pila de les seves imitacions i al maig va fer temporada al Teatre Coliseum esgotant les localitats. I fa ben poquet, vam estrenar UNA HISTÒRIA CATALANA que des de la segona setmana va esgotar també totes les localitats i que ha tingut una rebuda de crítica magnífica. Ha resultat ser un gran final de temporada que dóna ànims per mirar de millorar i proposar als espectadors que van seguint els nostres muntatges noves històries que els sorprenguin de nou. Merci als qui heu vingut i bona temporada 2011-2012.
